Dia de notícies i de compres!

Després d'estar gairebé dues setmanes només sabent que dormiria a casa de l'àvia d'un alumne de l'escola, avui he rebut un correu de la seva mother-in-law, la mare de l'alumne. Primeres impressions: tenen pinta de ser mooooolt bona gent (bé!). S'han preocupat molt per mi i m'han demanat disculpes per fer-me esperar tant per contactar amb mi; es veu que havien estat malalts tota la setmana i per això no m'havien dit res abans.

Viuré a 15' a peu de l'escola (no està malament) o, el que és el mateix, a 5' i a 3 parades d'autobús (depenent de la mandra que tingui a primera hora del matí o a mitja tarda pot anar molt bé!). 

Malgrat la senyora no té connexió a Internet a casa (malament!) la biblioteca està a l'altra costat de la vorera i té connexió gratuïta i sales d'estudi (toma ya!). També m'han dit que, com que hi ha dies que la biblioteca està tancada, em deixarà anar a casa de la seva jove per connectar-me a Internet.

Ahir també vaig anar a comprar-me la roba que m'he d'emportar per portar a l'escola. Perquè clar, amb uns texans i una samarreta o un jersei potser no em deixen entrar a l'escola. Les consignes de com havia de vestir eren clares: Per venir a l'escola has de portar camisa i pantalons de vestir. Els texans estan PROHIBITS!.  Justament, obres el meu armari i que hi trobes? Texans, samarretes, algun jersei i una sola camisa.

Així doncs, em vaig armar de valor i vaig anar a comprar amb la meva mare. Després de emprovar-me una quantitat innombrable de camises i pantalons (crec que 5 camises i 7 pantalons, molt més del que estic acostumat i puc suportar) vaig sortir del C&A (que allà la roba m'entra i és barateta) amb tota la roba que m'he d'emportar a Londres. Val a dir que les camises m'agraden. Dels pantalons no en parlo; però una cosa la tinc clara: aprofitaré els caps de setmana per gaudir dels meus texans.

Ah! I també vaig comprar 2 adaptadors pels endolls perquè, clar, els senyors anglesos són tan raros que fins i tot tenen els endolls diferents a la resta de la Unió Europea...

Per últim, només vull dir que estic molt nerviós, que tinc ganes de marxar i que només em queden 15 dies per marxar (QUINS NERVIIIIIIIIIIS!!!!!!!!).